Roc de Frausa

Dissabte, 7 de juny de 2008
31,5 km - 4h15´ (desnivell +- 2.066 m)

Comença aquesta aventura amb una sortida lleugera. Desde la marató de Barcelona´2007 i el meu per mi excel.lent 3h58´ no havia a tornat a ser el mateix, vuit mesos de fascitis, proves i proves de plantilles, lumbàlgia, isquios carregats, ... al final, molta tranquilitat i pur descans actiu amb bicicleta i natació per deixar els meus mals enrera. I allà em trobava, camí de Maçanet de Cabrenys amb ganes de provar les meves cames.

Deixo el cotxe on l´asfalt de la carretera a les Salines s´acaba i arrenco amb un trot suau passant llista continuament al meu cos, passen els minuts, els kilòmetres i sembla que tot funciona, accelero i cap amunt! I segueixo pujant, un camí tranquil i ple de giravolts que guanya alçada ràpidament. Passo la casa forestal i el trencant del castell de Cabrera, prometent-me que la propera sortida serà per anar a veure la immillorable vista de l´Empordà que ofereix aquesta atalàia. Enfilant el camí al roc de Frausa la pujada es fa dura, a troços haig de caminar o ajudar-me amb bastons. La tramuntana bufega forta, més forta a mesura que m´acosto al cim. Finalment cota 1.440 m i merescut descans, me n´adono que la meitat de les barres energètiques que duia estan caducades, ups! es nota que fa temps que no em tirava al vici! Al fons el Canigó, amb el cim ennuvolat i restes de neu tacant la seva falda i, a cada banda, les dues Catalunyes, clares i netes amb la tramuntana despentinant-ho tot.



Després d´una estona a recer, deixant-me acaronar pel sol i gaudint del moment, em decideixo a començar la baixada. Són 13 km que vull fer corrent per enfortir els cuadríceps i vaja si ho faig, em surten kms a 4´40" però cap el final sento que la planta del peu rellisca dins la sabata i trobo una neixent bullofa. No és hora de tornar-se a lesionar, així doncs acabo més tranquil admirant la frondosa vegetació i els animals (llangardaixos verds, un escurçó i algun conill) que em trobo al meu pas.



L´arribada em reconforta, demà segurament tindré les cuixes carregades però no em fa mal res, ni peus ni genolls ni esquena.

Començo a pensar en la propera sortida.